Picades de mosquit: com prevenir-les i tractar-les aquest estiu

Amb l’arribada de la calor, els mosquits i altres insectes es converteixen en protagonistes no desitjats de les nostres nits i tardes a l’aire lliure. Al Penedès, a més del mosquit comú, convivim amb dues espècies especialment molestes: el mosquit tigre i la mosca negra de les vinyes. Des de la Farmàcia Anna Ferrer volem explicar-vos per què aquests petits insectes ens trien com a objectiu, què podem fer per prevenir les picades i quines opcions tenim per alleujar les molèsties quan ja ens han picat.

Per què piquen els mosquits?

Potser us sorprendrà saber que només les femelles dels mosquits piquen. Necessiten les proteïnes de la sang per desenvolupar els seus ous, mentre que els mascles s’alimenten exclusivament de nèctar i altres substàncies vegetals.

Les femelles localitzen les seves víctimes gràcies a un sistema sensorial molt sofisticat que detecta diversos senyals:

• Diòxid de carboni (CO₂): Cada vegada que expirem, alliberem CO₂ que els mosquits poden detectar fins a 50 metres de distància. Les persones que exhalen més quantitat —per exemple, durant l’exercici físic o les dones embarassades— resulten més atractives.
• Temperatura corporal: Els mosquits s’orienten cap a fonts de calor. Per això, després de fer esport o en dies calorosos, som més vulnerables.
• Substàncies químiques de la pell: La suor conté àcid làctic, amoníac i altres compostos que actuen com a reclam. Cada persona té un perfil químic cutani únic, cosa que explica per què alguns membres de la família reben totes les picades mentre altres semblen invisibles.
• Grup sanguini: Diversos estudis suggereixen que les persones del grup sanguini 0 reben més picades que les del grup A o B, tot i que la recerca encara no és concloent.
• Colors foscos: Els mosquits també s’orienten per la vista i se senten atrets pels colors foscos com el negre, el blau marí o el vermell.

El mosquit tigre i la mosca negra: dos visitants incòmodes del Penedès

El mosquit tigre (Aedes albopictus)

Originari del sud-est asiàtic, el mosquit tigre es va establir a Catalunya fa més de dues dècades i s’ha adaptat perfectament al nostre clima. El reconeixereu fàcilment per les seves ratlles blanques i negres a les potes i el cos, i per la seva mida petita (entre 5 i 10 mm).

A diferència del mosquit comú, el tigre és diürn: pica principalment a primera hora del matí i a última hora de la tarda. Vola baix, a l’alçada dels turmells i les cames, i és molt silenciós. Es reprodueix en petites acumulacions d’aigua estancada —plats de testos, galledes, joguines abandonades al jardí— cosa que el fa molt present en zones urbanes i periurbanes.

La seva picada sol ser més dolorosa i pruriginosa que la del mosquit comú perquè injecta una saliva especialment irritant.

La mosca negra (Simuliidae)

La mosca negra, coneguda també com a simúlid, és una petita mosca d’uns 3-5 mm que prolifera a prop de rius i rieres amb aigua corrent i neta. A les comarques vinícoles com el Penedès, troba un hàbitat ideal.

La diferència fonamental amb el mosquit és que la mosca negra no punxa, sinó que mossega i talla la pell per alimentar-se de la sang que brolla. Aquesta agressió mecànica, combinada amb la saliva que injecta per evitar la coagulació, provoca reaccions locals més intenses: inflor considerable, vermellor, picor persistent i, en ocasions, hematomes.

Les seves picades solen concentrar-se a zones descobertes com turmells, cames, braços i coll, especialment durant les hores centrals del dia quan l’activitat d’aquests insectes és màxima.

Per què algunes persones reaccionen molt més a les picades?

Tots hem vist com una mateixa picada deixa un petit granet vermell en una persona mentre que en una altra provoca una inflor considerable, picor intensa durant dies i fins i tot febre. Aquesta diferència es deu a la resposta immunològica individual.

Quan un mosquit pica, injecta saliva que conté proteïnes anticoagulants i anestèsiques. El nostre sistema immunitari reconeix aquestes proteïnes com a estranyes i allibera histamina, el principal responsable de la picor, la vermellor i la inflor.

Les persones amb reaccions exagerades presenten el que anomenem síndrome de Skeeter o reacció al·lèrgica a les picades de mosquit. En aquests casos, el sistema immunitari sobre reacciona i pot provocar:

• Inflor important que s’estén més enllà del punt de picada
• Vermellor i calor local intensos
• Vesícules o butllofes
• Picor molt persistent (dies)
• En casos extrems, febre baixa i malestar general

Els nens petits solen presentar reaccions més marcades perquè el seu sistema immunitari encara està «aprenent» a tolerar aquests antígens. Amb l’edat i l’exposició repetida, la majoria de persones desenvolupen certa tolerància i les reaccions es moderen.

Si observeu que les picades us provoquen reaccions cada vegada més intenses o si apareixen símptomes sistèmics com dificultat respiratòria, mareig o inflor facial, consulteu immediatament un professional sanitari.

Prevenció: com evitar les picades

La millor picada és la que no es produeix. Aquestes són les estratègies més efectives per mantenir els mosquits a ratlla:

Mesures ambientals

• Elimineu l’aigua estancada: Reviseu setmanalment testos, galledes, canonandes,, piscines inflables, abeuradors d’animals i qualsevol recipient que pugui acumular aigua. El mosquit tigre pot reproduir-se en tan sols un tap d’ampolla ple d’aigua.
• Instal·leu mosquiteres: A finestres i portes, especialment als dormitoris. Són la barrera física més efectiva i no requereixen cap producte químic.
• Utilitzeu ventiladors: Els mosquits són voladors febles. Un simple ventilador dificulta el seu vol i dispersa el CO₂ que exhaleu, fent-vos menys localitzables.

Repel·lents tòpics

Els repel·lents no maten els mosquits sinó que emmascararen o bloquegen els senyals que utilitzem per localitzar-nos. A la farmàcia trobareu diferents principis actius:

• DEET (N,N-dietil-meta-toluamida): És el repel·lent de referència, amb dècades d’ús i eficàcia demostrada. Concentracions del 20-30% ofereixen protecció durant 6-8 hores. Segur per a adults i nens majors de 2 anys seguint les indicacions del fabricant.
• Icaridina (picaridina): Eficàcia comparable al DEET però amb textura menys greixosa i sense olor intensa. Excel·lent alternativa per a persones que troben el DEET desagradable.
• IR3535: Molt ben tolerat, sovint recomanat per a nens petits i embarassades. Requereix reaplicació més freqüent (cada 4-6 hores).
• Citriodiol (PMD): Derivat de l’eucaliptus llimoner, és l’opció natural amb més eficàcia demostrada. Protecció moderada, adequat per a exposicions curtes o zones de baixa pressió d’insectes.
• Olis essencials (citronel·la, gerani, lavanda): Tenen cert efecte repel·lent però de curta durada (30-60 minuts). Poden ser útils com a complement però no com a única protecció en zones d’alta densitat de mosquits.

Consells d’aplicació:

• Apliqueu el repel·lent sobre pell descoberta, no sota la roba.
• No apliqueu sobre ferides, mucoses ni zones properes als ulls i boca.
• En nens, apliqueu-lo primer a les vostres mans i després esteneu-lo per la seva pell.
• Si utilitzeu crema solar, apliqueu-la primer i espereu 15-20 minuts abans del repel·lent.

Difusors i dispositius ambientals

• Difusors ambientals: Posem l’oli essencial que més ens agradi amb acció repel·lent  i elimina mosquits en espais tancats. Molt efectius per a dormitoris.
• Espirals de citronel·la: Útils per a exteriors però amb radi d’acció limitat. Situeu-los a sobrevent per maximitzar l’efecte.
• Trampes de CO₂ i llum UV: Atrauen i capturen mosquits. Poden reduir la població local però no eviten completament les picades.
• Polseres i pegats repel·lents: La seva eficàcia real és molt limitada ja que el principi actiu no es difon prou per protegir tot el cos. No els recomanem com a única mesura.

L’alimentació influeix?

Hi ha la creença popular que menjar all, prendre vitamina B₁ o cervesa amb alcohol afecta l’atractiu per als mosquits. La ciència no ha pogut confirmar de manera consistent que cap aliment o suplement tingui un efecte repel·lent significatiu.

El que sí sabem és que l’alcohol dilata els vasos sanguinis i augmenta la temperatura corporal, cosa que podria fer-nos lleugerament més atractius. I que una dieta rica en fruites i verdures afavoreix una pell sana que es recupera millor de les picades.

Què fer quan ja ens han picat

Malgrat totes les precaucions, tard o d’hora alguna picada ens trobarà. Aquests són els passos a seguir:

Primers auxilis immediats

1. Renteu la zona amb aigua i sabó per reduir el risc d’infecció.
2. Apliqueu fred local: Una bossa de gel embolcallada en un drap durant 10-15 minuts redueix la inflor i alleuja la picor temporalment.
3. Eviteu rascar: Per més difícil que sigui, rascar allarga la inflamació, pot provocar ferides i afavoreix infeccions secundàries.

Tractaments tòpics

A la farmàcia disposem d’una àmplia gamma de productes per alleujar les molèsties:

• Amoníac en aplicador (tipus After Bite): Si s’aplica immediatament després de la picada, pot neutralitzar part de les toxines de la saliva del mosquit i reduir la reacció. Efecte limitat si han passat més de 15 minuts.
• Antihistamínics tòpics (difenhidramina, dimetindè): Redueixen la picor bloquejant l’efecte de la histamina. Aplicar 2-3 vegades al dia. Eviteu l’exposició solar directa de la zona tractada.
• Corticoides tòpics de baixa potència (hidrocortisona 0,5-1%): Molt efectius per reduir inflor i picor. Indicats per a reaccions moderades o quan els antihistamínics no són suficients. No utilitzeu més de 7-10 dies seguits ni en àrees extenses.
• Gels calmants amb àloe vera, calamina o mentol: Efecte refrescant i lleugera reducció de la picor. Bona opció per a picades lleus o com a complement.

Tractament oral

Per a reaccions més intenses o múltiples picades:

• Antihistamínics orals (cetirizina, loratadina, ebastina): Redueixen la picor generalitzada i la inflor. Alguns produeixen somnolència (difenhidramina, dexclorfeniramina), cosa que pot ser útil si les picades no us deixen dormir.
• Analgèsics/antiinflamatoris (ibuprofè, paracetamol): Si hi ha dolor o malestar significatiu, especialment en picades de mosca negra.

Quan consultar el metge

Acudiu al centre de salut si observeu:

• Signes d’infecció: augment progressiu de la vermellor, calor, pus, febre
• Reacció al·lèrgica greu: dificultat respiratòria, inflor de cara o gola, mareig
• Múltiples picades amb reacció sistèmica
• Picades que no milloren després de 7-10 dies de tractament
• Sospita de malaltia transmesa per insectes (febre persistent, dolors articulars, erupció cutània extensa)

Casos especials: nens, embarassades i persones al·lèrgiques

• Nens menors de 2 anys: Eviteu el DEET i opteu per repel·lents amb IR3535 o citriodiol. La protecció física (mosquiteres, roba llarga) és prioritària.
• Embarassades i lactants: DEET i icaridina es consideren segurs en les concentracions habituals. Consulteu-nos per triar l’opció més adequada.
• Persones amb al·lèrgia severa documentada: Poden necessitar portar adrenalina autoinjectable. El seu metge els indicarà el protocol a seguir.

Els mosquits i les mosques negres formen part de l’ecosistema del Penedès i, per molt que ens molestin, difícilment els eliminarem del tot. El que sí podem fer és minimitzar el seu impacte combinant mesures ambientals, repel·lents adequats i un bon arsenal de productes per alleujar les picades quan es produeixin.

Recordeu que a la Farmàcia Anna Ferrer estem a la vostra disposició per assessorar-vos sobre quin repel·lent s’adapta millor a les vostres necessitats, quina és la millor opció per als més petits de casa i com tractar aquelles picades que es resisteixen a marxar. Passeu a veure’ns i gaudiu de l’estiu amb tranquil·litat.